mercoledì 3 aprile 2002

A J’ ERO LE NOSTRE BESTIE

A canto la sivitola e ‘l cuch.
A fan visita ant el gioch
volp e faina.
A cioss la galin-a.
El galet a fa ‘l coragios
dnans ai pipì e a la cioss.
Oche e aniot a quaquaro
e ant la sota a se spataro.
Ant le stabi a grugna el porsel,
lì vzin a ghergoja n’ osel.
A rumia la vaca a la grupia tacà,
e la crava a sauta an sa e an là,
mentre la feja a veul esse lacià.
A cerca la biava en caval gris,
e antant, tut seul, a nitris.
L’ asu a raja: a l’é pront da fré.
Ant l’era, andand anans e andré,
a fa la roa en bel pavon
e a gloglota el biro con disperassion.
Anche en can lagiù a baola
A en gat neir ch’a gnaola.

Son costi tuti i ciadej
Ch’a j’ero al Pais dej mé vej.
Marisa

sabato 2 marzo 2002

SOGN

Sugnavo da masnà el Monvis:
lontan, maestos, tut gris.
La seira a j’era tut en feu:
giaun, ross, ant en ciel bleu.
D’invern la fioca ch’a sberlusia,
e mi ancantà ‘dnans a cola poesia.

Tanti senté, roche, giassé
ant la mia vita i l’hai fait passé,
ma lassù son mai andà,
l’è restà ‘l sogn ‘d na masnà.

Le cose che ‘t sogni a resto ant el cor,
anche dop fortune e malor.
Poi, da veja, ‘t continui a sogné,
se d’antorn et continui a vardé.
Marisa

venerdì 1 marzo 2002

SGNORET

Na bela cà,
tuta ambiancà,
sarà fenestre e uss
ogni veder ch’ a sluss.
E l’ era polida, nen en papé,
nen na feuja an mes ai pé!

Tut tranquil, mai na discussion.
Le tende bin stirà, fasand atension
Ed lassé na part nen tirà,
per vedde chi a ven e chi a va.

Sempe a fiché el nas,
conosse i toi cas,
e cherde ‘d tene bin stermà
l’on che ai capita a soa cà!
Ti ch’ et ses avsin
et pensi ai to sagrin,
ma coj pì lontan
a san tut l’on ch’a fan.

Quàich vote at ciamo a ti
Come col cas a l’è finì.
Ti ‘t caschi quasi sempe da le nivole,
a t’ en teressa pa, son cose frivole,
son interessi so, ca fasso i so mesté,
ma, per piasì, ch’ at l’aso ‘n poc esté!
Marisa

MILANEISA

Venta core la matin:
mes-cce e rissolin,
fondo-tinta, en po’ ‘d rosset,
rimmel, matita e bleuett.
Le unge bin curà,
la vesta bin stirà.
Atension a nen strachesse,
besogna sempe lamentesse,
parlé con enfasi sempe an italian
e fé atension a nen sporchesse le man.

Pecà, a l’ ha pa ‘d masnà,
a viv ant na gran cità,
sednò podria juteme per i travaj ed cà
con crema protetiva e j’onge lacà.
Marisa